OBD OBDII OBD2 EOBD

Les sigles OBD signifiquen On Board Diagnostic, o el que és el mateix, sistema de diagnòstic de bord. El connector OBD-II l'inclouen per normativa dels automòbils venuts als EUA a partir de l'1 de gener de 1996, els automòbils de gasolina venuts a la UE a partir l'1 de gener de 2000, i els automòbils dièsel venuts a la UE a partir l'1 de gener de 2003. Els automòbils que disposen d'aquest connector han de portar un adhesiu o plaquita en el motor que posi "OBD-II Compliant". Alguns vehicles poden disposar de connector OBD-II encara que hagin estat fabricats abans de les dates esmentades. A la UE també es pot anomenar a aquest estàndard com EOBD. Amb les interfícies i cables apropiats (disponibles al nostre catàleg) i els programes apropiats (disponibles a internet), s'obté un sistema de control i monitorització de les diferents parts de l'automòbil.

Existeixen fins a 5 protocols de comunicació OBD-II que són implementats segons cada fabricant: ISO-9141, ISO-14230 (conegut també per Keyword Protocol 2000), J1850 VPW, J1850 PWM i CAN (ISO-15765/SAE-J2480). Els més usuals són els basats en la normativa ISO, que és el protocol implementat per la majoria de fabricants, especialment europeus. Per reconèixer quin tipus de protocol utilitza un model determinat d'automòbil, lo millor és consultar les especificacions del seu vehicle o cercar pàgines d'informació a Internet.

El sistema OBD-II implementa el connector DLC (Diagnostic Link Connector) definit per la normativa SAE-J1962. El connector J1962 se sol trobar sota el tauler de control del conductor o acompanyant, o bé darrere del cendrer del cotxe. Observant el patillatge del connector J1962 es pot determinar el protocol OBD-II utilitzat pel veuvehicle en qüestió: J1850 VPW (pins 2, 4, 5 i 16, però no el 10), ISO-9141 o ISO-14230 (pins 4, 5, 7 i 16. El pin 15 pot ser que estigui o no) i J1850 PWM (pins 2, 4, 5, 10 i 16).