El connector RCA (Radio Corporation of America) és un connector utilitzat per enviar senyals de vídeo o d'àudio.

Es tracta d'un connector circulat de dos contactes; senyal i terra, que s'utilitza amb cables coaxials. Cada senyal utilitza un únic cable i per diferenciar-los s'estableix un codi de colors sobre el mateix connector.

(1) Àudio analògic:
Àudio Esquerre (Blanc)
Àudio Dreta (Vermell)

(2) Vídeo analògic:
Vídeo (Groc)

(3) Vídeo compost:
Àudio Esquerre (Blanc)
Àudio Dreta (Vermell)
Vídeo (Groc)

(4) Vídeo components (YPbPr):
Y (Verd)
Pb (Blau)
Pr (Vermell)

(5) Vídeo components (RGB):
R (Vermell)
G (Verd)
B (Blau)

(6) Àudio Digital:
S/PDIF (Taronja/Daurat)

Segons la qualitat i el tipus, els cables de xarxa es classifiquen en categories que ens permeten saber les seves característiques.

Les categories dels cables de xarxa més utilitzades són:

- Categoria 5
- Categoria 5e
- Categoria 6
- Categoria 6a
- Categoria 7

Com es pot veure, la categoria 5e (enhanced o millorada) i la categoria 6a (augmentada), són una millora de les categories 5 i 6, respectivament, on

s'ha millorat la velocitat i l'amplada de banda.

Com més alta és la categoria, major és la velocitat de transmissió de dades màxima, sent la distància màxima 100 metres segons el seu estàndard.

Pot observar una taula on es mostren les 5 categories, on V és la velocitat màxima, D és la distància màxima i MHz la freqüència a la que pot treballar.

Cuando hablamos de RJ45 (“Registered Jack” 45) hacemos referencia a una interfaz de red de telecomunicaciones para la conexión de voz y equipos de datos cableados.

Este conector posee 8 pines o conexiones y puede tener una categoría específica dependiendo de la velocidad de transferencia y del ancho de banda (categoría 5e, 6, etc.)

La aplicación común es su uso en cables de red Ethernet bajo el estándar TIA/EIA-568-B que define la disposición de los pines (pinout), aunque también puede utilizarse para otras aplicaciones.

- Esquema de pines directo:

EIA-568A
Nº pin 1: BLANCO-VERDE
Nº pin 2: VERDE
Nº pin 3: BLANCO-NARANJA
Nº pin 4: AZUL
Nº pin 5: BLANCO-AZUL
Nº pin 6: NARANJA
Nº pin 7: BLANCO-MARRÓN
Nº pin 8: MARRÓN

EIA-568B
Nº pin 1: BLANCO-NARANJA
Nº pin 2: NARANJA
Nº pin 3: BLANCO-VERDE
Nº pin 4: AZUL
Nº pin 5: BLANCO-AZUL
Nº pin 6: VERDE
Nº pin 7: BLANCO-MARRÓN
Nº pin 8: MARRÓN

- Esquema de pines cruzado:

El cable cruzado tiene un extremo con el esquema EIA-568A y el otro EIA-568B.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

El connector rs232 és un tipus de connector de 9 pins que popularment és anomenat connector Sèrie. És un connector que abans era molt usat per diversos components del PC, com el ratolí, teclat ... però amb el temps ha anat caient en desús i substituït pel connector USB intentant emular la versió sèrie més moderna. Actualment és utilitzat per autòmats, ascensors, tpv i maquinària industrial.

HDCP (acrònim de High-Bandwidth Digital Content Protection en anglès, que vol dir protecció de contingut digital d'elevat ample de banda) és una especificació desenvolupada per Intel per controlar el contingut d'àudio i vídeo digital que es transmet mitjançant les connexions DisplayPort, DVI, HDMI, Gigabit Vídeo Interface (GVIF), o Unified Display Interface (UDI). L'especificació és propietària, i les seves implementacions han de ser licenciadas, de la qual cosa s'encarrega Digital Content Protection. És un tipus de gestió digital de drets.

RS-232 (Recommended Standard 232, també conegut com EIA/TIA RS-232C) és una interfície que designa una norma per l'intercanvi d'una sèrie de dades binàries entre un DTE (Equip terminal de dades) i un DCE (Data Communication Equipment , Equip de Comunicació de dades), encara que existeixen altres en què també s'utilitza la interfície RS-232. Una definició equivalent publicada per la ITU s'anomena V.24. El RS-232 consisteix en un connectortipus DB-25 (de 25 pins), encara que és normal trobar la versió de 9 forats (DE-9, o popularment també anomenats DB-9), més barat i fins i tot més estès per a cert tipus de perifèrics (com el ratolí sèrie del PC).

tiu que està dictant l'acció.

Un rack és un suport metàl·lic destinat a allotjar equipament electrònic, informàtic i de comunicacions. Les mesures per l'amplada estan normalitzades perquè siguin compatibles amb equipaments de la majoria de fabricants. També són anomenats bastidors, cabines, cabinets o armaris. Cada columna té forats a intervals regulars anomenats unitats rack U (A la imatge: 4) agrupats de tres en tres. L'altura (A la imatge:5) dels racks està normalitzada i les seves dimensions externes de 200 mm en 200 mm. Sent normal que hi hagi des 4U d'altura fins a 46/47U d'alçada. Tipus de Amplada (A la imatge: 7) Estàndard de 600 mm o 800 mm Tipus de fons (A la imatge: 6) La profunditat del bastidor no està normalitzada, ja que així s'atorga certa flexibilitat (A la imatge: 8) a l'equipament. Els més comuns són: - 450 mm - 600 mm - 800 mm - 900 mm - 1000 mm - 1200 mm Tipus d'Rack de 19 polzades Es poden trobar diversos tipus de rack de 19 polzades. Rack Mural (A la imatge: 2): Serveix per allotjar electrònica de xarxa. Són els més petits i van ancorats a paret. Rack de Peu (A la imatge: 1): Són utilitzats principalment per a servidors, SAIS i electrònica de xarxa. Open Rack (A la imatge: 3): Els Racks Open Rack són models que disposen només del'estructura, eliminant portes i altres complements.

L'acrònim anglès "HDMi" fa referència a "High Definition Multimèdia Interface", és a dir, es correspon amb les sigles d'interfície multimèdia en alta definició.

La interfície HDMi permet la transmissió de vídeo i àudio entre diferents dispositius, suportant les resolucions de vídeo 480i, 480p, 576i, 576p, 720p, 1080i, 1080p, 1440p, 1600P.

Diferents versions d'HDMi

HDMi 1.0
- Desembre de 2002.
- Transferència màxima de 4,9 Gbit / s.
- Suport fins a 165 Mpíxeles / s en mode vídeo (1080p 60Hz o UXGA) i 8 canals / 192 kHz / 24 bits en mode àudio.

HDMi 1.2
- agost de 2005.
- Afegit suport per One Bit Àudio, usat en Super Audio CD, fins a 8 canals.
- Disponibilitat HDMi Tipus A per connectors de PC.

HDMi 1.3
- Juny de 2006
- Ample de banda a 340 MHz.
- Taxa de dades de 10,2 Gbit / s.
- Dolby TrueHD i DTS-HD,

HDMi 1.4
- Envia vídeo i àudio d'alta definició,
- Dades i vídeo en 3D.
- FullHD a XHD (eXtended High Definition) fins a 4096 × 2160 píxels (24 quadres per segon) o de 3840 × 2160 a (30 quadres per segon).
- Canal de retorn d'àudio que farà necessaris menys cables per tenir un sistema de so envoltant connectat al televisor.
- Connexió Ethernet incorporada en el propi cable amb velocitats de fins a 100 Mbit / s.

HDMi 2.0
- Setembre de 2013
- Ample de banda de fins a 18 Gbit / s
- 4K @ 50/60 (2160p) de vídeo
- Fins a 32 canals d'àudio per a una experiència d'immersió multi-dimensional
- Fins 1536kHz freqüència d'àudio per a una màxima fidelitat de so
- Lliurament simultània de 2 streaming de vídeo per a múltiples usuaris en la mateixa pantalla
- Streaming d'àudio fins a 4 usuaris
- Suport de Angle de teatre 21: 9 de ràdio
- Sincronització dinàmica de vídeo i àudio en streaming
- Extensions de comandaments CEC per controlar múltiples dispositius des d'un punt únic.


Tipus de HDMi

Tipus A (a la imatge 1): És el connector més estàndard utilitzat en gairebé tots els dispositius.
Tipus B (a la imatge 2): És un connector molt poc utilitzat.
Tipus C (a la imatge 3): És un connector molt usat en tablets, smartphones i altres dispositius.
Tipus D (a la imatge 4): És un connector usat en smartphones.
Tipus E (a la imatge 5): És un connector usat en la connectivitat del vehicle.

HD és el terme emprat per diferenciar els sistemes que generen, transmeten o suporten continguts en alta definició (High Definition) amb aquells de definició estàndar o baixa definició (SD).

Les resolucions HD solen ser de, com a mínim, 1280 x 720 punts o píxels prenent la proporció "ample per alt". Sent l'alt, els 720 punts, els que la converteixen en alta resolució.