Dins de l'àmplia gamma de piles del mercat podem diferenciar dos grans grups, les piles d'un sol ús i les piles recarregables.
Les piles d'un sol ús són aquelles que només permeten un sol ús i que quan s'esgoten no poden ser recarregades. Aquestes piles poden emmagatzemar la seva energia durant anys.

Les bateries recarregables són aquelles que poden ser recarregades un cop esgotades. Aquest tipus van perdent càrrega quan estan emmagatzemadas perdent fins a la seva tercera part de càrrega.

Piles No recarregables:

Les més típiques són les piles cilíndriques, encara que també podem trobar les quadrades o rectangulars, entre les quals trobarem segons la seva composició ja sigui alcalina, salina o liti.

1. Piles cilíndriques:
   • Piles alcalines: Són les més comunes, estan compostes de zinc com a ànode i diòxid de manganès (MnO2) com a càtode. Les més comunés són del tipus AA (LR6), AAA (LR03), AAAA (LR61), C (LR14), D (LR20), N (LR1), A23 (8LR932).
   • Piles salines: Aquest tipus de piles està en desús, són més barates però tenen menys capacitat. Estan compostes de zinc i carboni. Les més comunes: AA (R6), AAA (R03), C (R14), D (R20),, N (R1), per diferenciar-les podem veure que la seva referència manca de la lletra L, per exemple, R6 és salina i LR6 és alcalina.
   • Piles de Liti: Es caracterizan per la seva capacitat de treball, capaços de treballar en temperatures de -30º a 70º i tenen una autodescàrrega molt baixa, fins a 1% en un any.
   Dins d'elles, segons composició podem trobar: Disulfur de Ferro-Liti, Liti-clorur de tionil i Diòxid de Manganès-liti.
2. Piles rectangulars:
   S'utilitzen en sistemes d'il·luminació majoritàriament, el seu voltatge sol superar els 4,5 volts.
   • piles reclars alcalines: Les més comunes, pila de petaca (3LR12), PP3 (6LR61), piles de llanternes (4LR25).
   • Piles rectangulars salines: Les més comunes: PP6 (6F50-2), PP9 (6F100).
   • Piles rectangulars Liti: Les més estan compostes de diòxid de manganès-Liti com clorur de tionil-Liti, amb voltatges de 9 Volts.
Bateries recarregables:

Aquest tipus de bateries poden ser recarregades moltes vegades, la seva preus queo és més gran, però a la llarga l'estalvi és significatiu.

Dins d'aquest tipus podem trobar 3 grans grups.
3. Bateries de NiCd (níquel-cadmi): Aquest tipus de bateries recarregables estan sent substituïdes per nous models com les bateries de liti o la NiMh, de manera que amb el temps cauran en desús.
   El seu efecte memòria juntament amb la seva alta contaminació fan que aquest tipus de bateries deixin d'usar-se. El seu cicle de càrrega és di uns 2000 cicles.
4. Bateries NiMh (níquel-metall hidrur): No tenen tot just efecte memòria. Són capaços es subministrar més càrrega, de manera que duren més, però no estan recomanades per a dispositius que requereixin un ús molt continuat, com pot ser un motor etc. ja que la seva taxa d'auto descàrrega alta. Són ideals per a dispositius tipus comandaments a distància, càmeres, MP3 etc. El seu cicle de càrrega és d'uns 500-1200 cicles.
5. Bateríes de Li-ió (ions de liti): Són les més usades actualment i són presents a la majoria de dispositius quotidians. El la majoria d'aspectes aquest tipus de bateries tenen característiques molt superiors a les NiCd o NiMH, amb una taxa d'auto descàrrega baixa les fan més duradores que les anteriors, però a un cost superior. El seu cicle de càrrega és d'uns 400-1200 cicles.

Podem trobar diferents tipus de bateries,segons voltatge. Les més comuns les podem trobar de 1.2V i 3.7V

Com a últim apunt s'ha de tenir en tant que bateries de liti, Lipo, Life etc. causa de la seva composició s'hauran d'utilitzar carregadors específics.

El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable