UTP És el cable de parell trenat normal i se li referència per les sigles en anglès UTP (Unshiedld Twiested Parell/Parell Trenat no apantallat). Els majors avantatges d'aquest tipus de cable són el seu baix cost i la seva facilitat de maneig. Els seus majors desavantatges són una major taxa d'error respecte a un altre tipus de cable, així com les seves limitacions per treballar a distàncies elevades sense regeneració. FTP És un tipus de cable que es caracteriza per que cada un dels parells és trenat uniformement durant la seva creació. Es realitza un apantallament global de tots els parells mitjançant una làmina externa apantallante. Aquesta tècnica permet tenir característiques similars al cable apantallat. STP Es caracteritza per que cada parell es cobreix amb una malla metàl·lica, de la mateixa manera que els cables coaxials, i el conjunt de parells es recobreix amb una làmina apantallante. Es referència freqüentment amb les seves sigles en anglès STP (Shield Twisted Pair/Parell Trenat Apantallat)

DHCP (sigles en anglès de Dynamic Host Configuration Protocol, en espanyol «protocol de configuració dinàmica de host») és un protocol de xarxa que permet als clients d'una xarxa IP obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament. Es tracta d'un protocol de tipus client/servidor en el que generalment un servidor posseeix una llista d'adreces IP dinàmiques i les va assignant als clients a mesura que aquestes van quedant lliures, Sabent en tot moment qui ha estat en possessió d'aquesta IP, quant temps l'ha tingut ia qui se l'ha assignat després.

És una comunicació multi punt especial per a maquinària industrial pel seu format adaptat a llargues distància ia maquinària pesada. El connector utilitzat per connectar és el DB9 o popularment anomenat port sèrie. Una de les característiques és que és capaç de reduir molt el soroll de manera que la distància és molt més gran.

El DIN és un estàndard que ha estat desenvolupat per l'"Deutsches Institut für Normung" (es podria anomenar l'organisme nacional de normalització a Alemanya). El DIN està orientat a molts sectors, però hem intentat centrar-nos en el DIN orientat a l'electrònica i informàtica. En el cas dels Racks, vol dir que compleix amb la normativa alemanya sobre Racks i és estandarditzat amb la normativa DIN 41.494-7.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

El rail DIN o carril DIN es tracta d'una guia de metall de 35 mm d'ample com a mesura estàndard. (A)

El seu ús se centra en la instal·lació i muntatge de dispositius elèctrics o controladors per al seu ús en habitatges o empreses.
A més del típic carril DIN de 35 mm x 7.5 mm també es poden trobar carrils DIN en altres mesures, com poden ser:

- Mini Carril DIN, amb mides de 15 mm x 5.5 mm (B)
- Carril DIN amb mides 35 mm x 15 mm (C)
- Carril tipus G amb ample 32 mm x 15 mm d’alçada x 8mm (D)

Aquests carrils estan dissenyats per realitzar instal·lacions amb un mètode de subjecció senzill, ràpid i configurable. Ideals per a instal·lacions en distribucions de punts elèctrics, distribució de cablejat telefònic, alarmes, programadors elèctrics digitals, adaptador keystone, atenuadors i qualsevol altre dispositiu compatible.

La tecnologia Wifi es tracta d'un mecanisme de comunicació entre dispositius utilitzant la tecnologia sense fils sense necessitat de connectar cables. Aquesta tecnologia permet connectar dispositius com ara ordinadors, portàtils, mòbils etc ... a Internet o comunicar-se entre els propis dispositius.

Les aplicacions poden ser diverses, entre les més comuns es troben els punts d'accés, ideals per donar senyal i compartir una connexió a diversos dispositius. És la configuració típica d'un usuari domèstic.
Repetidor, ideal per repetir un senyal feble i amplificar.

La potència i abast entre els dispositius depèn bàsicament de l'antena i el seu maquinari.

Els senyals wifi treballen sota una normativa estàndard unificada, l'estàndard que en el qual es basa és l'IEE 802.11. Entre elles es troba Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11ge i IEEE 802.11n, que treballen a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s, respectivament.
Es tracta d'un protocol estandarditzat qualsevol dispositiu amb aquesta tecnologia pot connectar-se a un altre amb la mateixa tecnologia, sent així un tipus de connexió universal.

La xarxes Wifi es caracteritzen per la facilitat i comoditat de realitzar connexions en una infraestructura, ja que no cal fer tirades de cable de xarxa.
A més permeten connectar multitud de dispositius a un mateix node.