Hi han diferents formes de connectar dispositius electrònics entre si; cables, infraroig, etc. La tecnologia Bluetooth és una d'elles, sense fils que permet la transmissió de veu i/o dades entre diferents dispositius per radiofreqüència.

És una tecnologia d'ones de ràdio a curt abast (2,4GHz) amb l'objectiu d'establir comunicació entre dispositius com ordinadors, smartphones, tablets, impressores, auriculars i d'altres dispositius de mà.

Es denomina Bluetooth al protocol de comunicacions dissenyat especialment per a dispositius de baix consum. Aquests dispositius es poden classificar segons la seva potència de transmissió:

- Classe 1: 100 mW, abast màxim aproximat 100 metres.
- Classe 2: 2.5 mW, abast màxim aproximat entre 5 i 10 metres.
- Classe 3: 1 mW, abast màxim aproximat 1 metre.

També podem classificar aquesta tecnologia segons el seu estàndard. Totes aquestes versions tenen retro compatibilitat, és a dir, permet que el darrer estàndard sigui compatible amb totes les antigues versions.

- Versió 1.2: 1 Mbit/s
- Versió 2.0 + EDR: 3 Mbit/s
- Versió 3.0 + HS: 24 Mbit/s
- Versió 4.0: 24 Mbit/s

La interfície ATA (de l'anglès Advanced Technology Attachment) o PATA, originalment conegut com IDE (Integrated Device Electronics), és un estàndard d'interfície per a la connexió dels dispositius d'emmagatzematge massiu de dades i les unitats òptiques que utilitza l'estàndard derivat d'ATA i l'estàndard ATAPI.

Un hertz representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per exemple, l'hertz s'aplica en física al mesurament de la quantitat de vegades per un segon que es repeteix una ona (ja sigui sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre altres usos, a les ones de mar que arriben a la platja per segon oa les vibracions d'un sòlid. La magnitud que mesura l'hertz es denomina freqüència i és,en aquest sentit, revés del període. Un hertz és la freqüència d'una oscil·lació que pateix una partícula en un període d'un segon.