La tecnologia Wifi es tracta d'un mecanisme de comunicació entre dispositius utilitzant la tecnologia sense fils sense necessitat de connectar cables. Aquesta tecnologia permet connectar dispositius com ara ordinadors, portàtils, mòbils etc ... a Internet o comunicar-se entre els propis dispositius.

Les aplicacions poden ser diverses, entre les més comuns es troben els punts d'accés, ideals per donar senyal i compartir una connexió a diversos dispositius. És la configuració típica d'un usuari domèstic.
Repetidor, ideal per repetir un senyal feble i amplificar.

La potència i abast entre els dispositius depèn bàsicament de l'antena i el seu maquinari.

Els senyals wifi treballen sota una normativa estàndard unificada, l'estàndard que en el qual es basa és l'IEE 802.11. Entre elles es troba Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11ge i IEEE 802.11n, que treballen a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s, respectivament.
Es tracta d'un protocol estandarditzat qualsevol dispositiu amb aquesta tecnologia pot connectar-se a un altre amb la mateixa tecnologia, sent així un tipus de connexió universal.

La xarxes Wifi es caracteritzen per la facilitat i comoditat de realitzar connexions en una infraestructura, ja que no cal fer tirades de cable de xarxa.
A més permeten connectar multitud de dispositius a un mateix node.

Podem trobar 3 tipus de connector Jack, el connector TS (tip-sleeve) monofònic i el connector TRS (tip-ring-sleeve) estereofònic i el connector TRRS (tip-ring-ring-sleeve)
que és l'utilitzat en la majoria de dispositius mòbils, tablets, MP3 etc ...
Podem diferencia aquests 3 tipus de connectors segons el seu diàmetre:

1. Connector jack de 6,35 mm o TS.
2. Connector minijack de 3,5 mm o TRS, és el més comú, normalment s'utilitza en la sortida d'auriculars de dispositius portàtils.
3. Connector jack de 2,5 mm o TRRS.

Es compon d'un màxim tres parts connectives sent la major la denominada massa o de polaritat negativa i dues de més petites situades més cap a l'extrem del connector,
els anomenats vius o positius que correspondrien a cada canal, aquest tipus de clavilla de tres parts permet transmetre senyals en dos canals diferenciats,
també conegudes com a senyals estèreo. Existint també el mateix jack però en una versió mono, composta d'únicament dues parts, una massa i un viu o positiu.

A. Protector
B. Anella
C. Anell
D. Punta
E. Anella (Massa)
F. Anillo (Senyal Dreta)
G. Punta (Senyal Esquerra)

Cuando hablamos de RJ45 (“Registered Jack” 45) hacemos referencia a una interfaz de red de telecomunicaciones para la conexión de voz y equipos de datos cableados.

Este conector posee 8 pines o conexiones y puede tener una categoría específica dependiendo de la velocidad de transferencia y del ancho de banda (categoría 5e, 6, etc.)

La aplicación común es su uso en cables de red Ethernet bajo el estándar TIA/EIA-568-B que define la disposición de los pines (pinout), aunque también puede utilizarse para otras aplicaciones.

- Esquema de pines directo:

EIA-568A
Nº pin 1: BLANCO-VERDE
Nº pin 2: VERDE
Nº pin 3: BLANCO-NARANJA
Nº pin 4: AZUL
Nº pin 5: BLANCO-AZUL
Nº pin 6: NARANJA
Nº pin 7: BLANCO-MARRÓN
Nº pin 8: MARRÓN

EIA-568B
Nº pin 1: BLANCO-NARANJA
Nº pin 2: NARANJA
Nº pin 3: BLANCO-VERDE
Nº pin 4: AZUL
Nº pin 5: BLANCO-AZUL
Nº pin 6: VERDE
Nº pin 7: BLANCO-MARRÓN
Nº pin 8: MARRÓN

- Esquema de pines cruzado:

El cable cruzado tiene un extremo con el esquema EIA-568A y el otro EIA-568B.

DHCP (sigles en anglès de Dynamic Host Configuration Protocol, en espanyol «protocol de configuració dinàmica de host») és un protocol de xarxa que permet als clients d'una xarxa IP obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament. Es tracta d'un protocol de tipus client/servidor en el que generalment un servidor posseeix una llista d'adreces IP dinàmiques i les va assignant als clients a mesura que aquestes van quedant lliures, Sabent en tot moment qui ha estat en possessió d'aquesta IP, quant temps l'ha tingut ia qui se l'ha assignat després.

UTP És el cable de parell trenat normal i se li referència per les sigles en anglès UTP (Unshiedld Twiested Parell/Parell Trenat no apantallat). Els majors avantatges d'aquest tipus de cable són el seu baix cost i la seva facilitat de maneig. Els seus majors desavantatges són una major taxa d'error respecte a un altre tipus de cable, així com les seves limitacions per treballar a distàncies elevades sense regeneració. FTP És un tipus de cable que es caracteriza per que cada un dels parells és trenat uniformement durant la seva creació. Es realitza un apantallament global de tots els parells mitjançant una làmina externa apantallante. Aquesta tècnica permet tenir característiques similars al cable apantallat. STP Es caracteritza per que cada parell es cobreix amb una malla metàl·lica, de la mateixa manera que els cables coaxials, i el conjunt de parells es recobreix amb una làmina apantallante. Es referència freqüentment amb les seves sigles en anglès STP (Shield Twisted Pair/Parell Trenat Apantallat)

El terme VGA (Video Graphics Array o Adaptador Gràfic de Vídeo) és un sistema de visualització de gràfics per a PC desenvolupat per IBM. VGA s'ha convertit en un dels estàndards d'imatge per al PC. En la manera de text, el VGA proporciona una resolució de 720 per 400 píxels. En la manera de gràfics, la resolució és o bé 640 per 480 (amb 16 colors) o 320 per 200 (amb 256 colors). La paleta de colors és de 262,144.A diferència d'anteriors normes gràfiques per a PC - MDA, CGA, EGA i VGA - utilitza senyals analògiques en lloc de senyals digitals. Des de la seva introducció el 1987, diversos altres s'han desenvolupat normes que ofereixen una major resolució i més colors (SVGA, XGA ...), però VGA segueix sent el denominador més usat. Tots els PC fabricats avui encara disposen de suport VGA, i possiblement alguna altra connexió més avançada.